Una vegada llegit l’article d’Alejandro Martínez González, titulat “La
enseñanza y el aprendizaje de las Tecnologías de la Información y la
Comunicación en la intervención socioeducativa”, faré una reflexió personal
del contingut per tal de saber quines són les limitacions i possibilitats que
es troben a l’hora d’incorporar les TIC en els àmbits d’intervenció de
l’Educació Social.
Les noves tecnologies de cada vegada tenen un major
protagonisme en la nostra societat i, és necessari constituir una resposta
adequada de les entitats que, tard o d'hora, tindra la responsabilitat de
respondre a les noves situacions d'exclusió que seran sotmeses a aquells que no
tenen accés a elles (les TIC).
En aquest sentit, cal destacar la necessitat que tenen
els professionals que treballen o tenen la intenció de treballar en aquests
camps, de conèixer els usos i possibilitats de les TIC i saber com
incorporar-los al seu treball i
intervenció, així com abordar-los correctament des dels processos d'ensenyament
i aprenentatge que promouen. I és què les noves tecnologies de la informació i
comunicació (TIC) s’han convertit en el nou motor dins un model social i
econòmic que té la seva base de creixement i difusió en els països
"desenvolupats".
Per tant, el coneixement i l'ús dels ciutadans de
l'ordinador i les tecnologies audiovisuals i principalment Internet, passa a
ser una premissa bàsica per a països com el nostre, on la implantació de la
societat de la informació comporta múltiples possibilitats per al creixement.
Al mateix temps, estan en risc d'exclusió totes aquelles persones que no són
capaços de entendre-ho o accedir-hi.
De manera resumida exposaré les limitacions i les
possibilitat que segons l’autor
Alejandro Martínez trobem dins les TIC actualment:
Limitacions:
- Moltes persones no poden accedir a aquestes.
- S’hauria de produir un canvi de model social.
- Hi ha alumnes que no entenen la relació entre les TIC i l’educació, i
no la consideren com a una eina d’estudi i coneixement.
- Desmesurada exposició davant el televisor.
- No se’n fa un ús adequat d’aquestes.
Possibilitats:
- Conèixer-les pot ampliar i millorar les actuacions.
- Multitud d’aplicacions per a dur a terme intervencions per al treball
social educatiu.
- Ajuden a la integració socio-laboral.
- Facilitació de l’accés a l’educació i millora de l’aprenentatge.
- Afavoriment de la participació i la comunicació.
- Ampliació de les possibilitats d’accés a la informació.
- Promoció del treball col·laboratiu.
- Suport en l’elaboració i difusió de convocatòries i iniciatives
socials.
- Contribució a la inserció social.
En conclusió, podem extreure què, el coneixement dels usos i possibilitats de les TIC en el nostre context social està deixant de ser una opció per convertir-se en una nova exigència professional, que afecta a tots els educadors i treballadors socials que dissenyen o posen en marxa intervencions des del sector socioeducatiu .
Martínez, A. (2004). La enseñanza y el aprendizaje de las Tecnologías de la Información y la Comunicación en la intervención socioeducativa. Centro Superior de Estudios Universitarios La Salle. Cuadernos de Trabajo Social, 17, 237-253. Recuperat dia 23 de genere del 2015, de:
http://revistas.ucm.es/index.php/CUTS/article/view/CUTS0404110237A
